Per què creiem en el que fem
Caminar
Caminar és una de les activitats més antigues de la humanitat: una necessitat, una forma d’explorar, d’aprendre, de relacionar-nos amb el nostre entorn. Avui, quan la velocitat domina bona part de la vida quotidiana, caminar continua oferint una cosa cada vegada més escassa: temps. Temps per observar. Temps per pensar. Temps, simplement, per estar-hi presents.
Tots els pensaments veritablement grans neixen mentre caminem.
Friedrich Nietzsche
Caminar no consisteix únicament a avançar. També implica habitar el lloc on som.
Em preocupa adonar-me que he caminat un quilòmetre dins del bosc amb el cos, però sense haver-hi arribat amb l’esperit.
Henry David Thoreau, Walking (1862)
Per això, les nostres propostes no busquen únicament arribar a un cim o completar un itinerari. Busquen crear les condicions perquè puguis observar amb més atenció, interpretar el que t’envolta i viure l’experiència amb consciència plena. Quan reduïm el ritme, apareixen detalls que abans passaven desapercebuts: la forma de les muntanyes, la geologia que explica el paisatge, les plantes que indiquen el tipus de sòl, els rastres dels animals, la història escrita als camins.
Sortim per descobrir un lloc. Però sovint tornem amb molt més: noves preguntes, nous coneixements, una mirada diferent.
En cada caminada per la natura rebem molt més del que anàvem a buscar.
John Muir
Per això, a Enriterra entenem el senderisme com una eina: el mitjà que ens permet descobrir, comprendre i cuidar millor els llocs que recorrem.
Territori
Per a nosaltres, un territori és el conjunt de relacions que donen identitat a un lloc: la geologia, el clima, la flora, la fauna, les persones, la llengua, la història, la gastronomia, els oficis i totes les transformacions que ha viscut al llarg del temps. Caminar és una manera d’apropar-nos-hi — observar-les, interpretar-les i, de mica en mica, formar-ne part.
L’espai es transforma en lloc quan adquireix definició i significat.
Yi-Fu Tuan, Space and Place: The Perspective of Experience (1977)
Per això entenem el guia com un intèrpret del territori: no és només qui condueix un grup per un itinerari, és qui t’ajuda a observar, interpretar i comprendre el lloc que recorres — perquè només allò que es coneix es pot arribar a valorar i cuidar.
La curiositat
Tots els éssers humans desitgen per naturalesa conèixer.
Aristòtil, Metafísica (segle IV aC)
La curiositat ha estat un dels grans motors del desenvolupament humà. És la que ens porta a explorar, observar, formular preguntes i intentar comprendre el món que ens envolta. A Enriterra no pretenem donar resposta a totes les preguntes. Preferim despertar-les. Per això entenem el paper del guia com el d’un intèrpret del territori: algú que t’acompanya, et contextualitza i t’ajuda a construir la teva pròpia relació amb els llocs que recorres.
Caminante, no hay camino, se hace camino al andar.
Antonio Machado, Proverbios y cantares XXIX
Potser aquesta és, al capdavall, la millor manera de descriure com entenem nosaltres el senderisme.
La natura
La natura no és només l’escenari on desenvolupem les nostres activitats: forma part de l’experiència. El lloc on camines condiciona la manera com observes, penses, aprens i et relaciones amb el teu entorn. En els darrers anys, nombroses investigacions han començat a explicar científicament alguns dels beneficis que moltes persones intueixen des de fa temps.
Attention Restoration Theory — Stephen i Rachel Kaplan. Aquesta teoria, una de les més influents dins la psicologia ambiental, proposa que els entorns naturals afavoreixen la recuperació de la nostra capacitat d’atenció després de períodes prolongats d’esforç mental.
Gregory Bratman i col·laboradors (Universitat de Stanford, 2015). Diversos estudis han observat que caminar aproximadament noranta minuts en un entorn natural s’associa amb una disminució de la ruminació mental — aquests pensaments repetitius que sovint alimenten l’estrès — en comparació amb caminar en un entorn urbà.
Universitat de Utah (2024). Un estudi més recent, amb mesures d’activitat cerebral (EEG) sobre 92 participants, va observar una millora mesurable en l’atenció executiva després de 40 minuts caminant per un entorn natural — cosa que no va succeir entre qui va caminar per un entorn urbà.
Aquestes investigacions no converteixen la natura en una recepta universal. Però sí que reforcen una idea que compartim: la qualitat de l’entorn també influeix en la qualitat de l’experiència.
Per això dissenyem activitats que et permetin reduir el ritme, observar amb més calma i facilitar una connexió més conscient amb el paisatge que recorres.
Aprendre caminant
És el procés pel qual el senderisme es converteix en una eina per comprendre millor el territori, desenvolupar la curiositat, adquirir autonomia i construir una relació més conscient amb la natura, les persones i un mateix.
Aquesta manera d’entendre el senderisme es tradueix, a la pràctica, en quatre pilars presents a totes les nostres activitats:
Caminar
Reduir el ritme per fer visible allò que abans passava desapercebut. Aprendràs a llegir un paisatge: per què una carena té aquella forma, per què hi ha aquell bosc i no un altre.
Territori
Un territori és la suma de les relacions que li donen identitat: geologia, clima, flora, fauna, cultura, tradicions. Interpretar-lo és la nostra manera d’entendre el senderisme.
Curiositat
El motor de l’aprenentatge. No busquem donar totes les respostes — preferim despertar preguntes. Cada sortida convida a mirar, preguntar-se i descobrir.
Natura
No és només l’escenari: forma part de l’experiència. El lloc on caminem condiciona com observem, pensem i ens relacionem amb el nostre entorn.
Perquè caminar, al capdavall, és això: buscar la connexió amb la natura i, de retruc, amb un mateix.